Palau Reial i jardins de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes era una masia del segle XVII que el comte Eusebi Güell, mecenes de Gaudí, va adquirir el 1862 juntament amb la parcel·la veïna per crear la Finca Güell, que tenia una extensió de 30.000 m².

L’edifici principal, obra de Joan Martorell i Montells, era un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica. El 1887, Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec de reformar aquesta construcció, i la va convertir en un edifici d’aire mudèjar a la qual s’hi accedia per una enorme porta decorada amb un drac de ferro. El geni modernista va construir també els murs de tanca, una pèrgola parabòlica coberta d’enfiladisses i la "Font d’Hèrcules", una composició de pedra i ferro forjat, formada per un banc corbat, un pedestal i un cap de drac de ferro que escup l’aigua, a sobre de la qual hi ha un bust modern de l’heroi mitològic d’Hèrcules.

Arran de l’incendi de la residència dels reis quan visitaven Barcelona i en agraïment pel seu nomenament nobiliari, Eusebi Güell cedí la casa i part dels jardins a la Corona el 1918. Llavors es va emprendre una nova remodelació que va consistir en la construcció d’un nou palau, obra dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot. El palau resultant està format per un cos central de quatre plantes, amb una capella a la part posterior i dues ales laterals de tres plantes que s'obren en corba a la façana principal. La façana exterior és d'estil noucentista amb porxos de columnes toscanes, obertures d'arc de mig punt amb medallons intercalats i gerros coronant la construcció. L'interior conté una diversa barreja d'estils, tant en decoració com en mobiliari, que van des de l'estil Lluís XIV fins als més contemporanis. Si entreu, podreu visitar la que va ser cambra d'Alfons XIII i l'avantcambra i la cambra de Victòria Eugènia.

Al recinte, hi destaquen especialment els jardins, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Turdurí, que posteriorment va dissenyar també el Turó Park. Es tracta d’un gran espai dominat per un elegant estany a banda i banda del qual s’obren camins de sauló que s’entrecreuen per tot el parc. M. Rubió i Tudurí va respectar arbres ja centenaris que es trobaven al terreny, com un important conjunt de cedres de l’Himàlaia, però al jardí també hi ha grans exemplars de cedres de l’Atles, cedre japonès i cedres d’encens, així com les fileres de til·lers que donen ombra als eixos principals. Per tot arreu hi són presents les coníferes i arbustos com grans llorers i boixos. Entre les flors, la protagonista indiscutible és la buguenvíl·lea, que tenyeix els jardins d’un fúcsia intens.

En l’actualitat, el Palauet Albéniz  és la residència oficial de la família reial quan viatja a Barcelona. El Palau Reial és avui dia la seu de la Secretaria General de la Unió per al Mediterrani, i cada estiu acull als seus jardins un festival de música.

Com arribar al Palau de Pedralbes?

Parada Palau Reial – Pavellons Güell, Ruta Blava del Barcelona Bus Turístic.

Per als més curiosos

• Sabies que: La "Font d’Hèrcules" d’Antoni Gaudí es trobava en un indret del jardí, enmig d’un bosquet de bambús que l’amagava de tal forma que va passar desapercebuda fins que l’any 1983 va ser redescoberta per l'arquitecte municipal Ignasi Serra i Goday.
• Consell del barceloní: Si visiteu el Palau Reial de Pedralbes, us recomanem que us apropeu també al Parc de Cervantes, que té un impressionant roserar. En època de floració es poden veure fins a 150.000 roses!!
• Imprescindible per: Tastar el refinament d’uns jardins tan afrancesats com anglesos.