Plaça de Sant Jaume

La plaça de Sant Jaume és fruït d’una reforma urbanística del 1823, que va enderrocar diverses cases, així com l’església parroquial de Sant Jaume i el seu cementiri per fer-ne una gran plaça. Allà s’hi trobaven, des del segle XV, la Casa de la Ciutat i la seu de les anomenades Corts Catalanes, el precedent de la Generalitat de Catalunya. Des de l’edat mitjana, doncs, aquest espai era el centre de poder de Barcelona i la cort catalana.

L’edifici gòtic del Palau de la Generalitat es va començar a construir als voltants de 1410, quan les Corts Catalanes, fundades el 1283 i representants dels tres poders polítics del país (noblesa, església i els homes bons que representaven el poble), van adquirir dues cases del carrer Sant Honorat per construir el palau on s’havien de reunir amb el rei per dictar les lleis. Les dues cases, la Casa del Consell i la Casa dels Oïdors, estaven unides per un hort al carrer del Bisbe, tancat per una bonica façana, obra de 1416 de Marc Safont, l’arquitecte responsable de les obres durant l’edat mitjana. 

Al llarg del segle XVI, l’edifici va ser objecte de diverses ampliacions; va ser aleshores quan es van construir la galeria gòtica, el cos de Sant Honorat i la capella de Sant Jordi, excel·lent exemple de gòtic flamíger, més tard convertida en el Saló de Sant Jordi. A partir de 1526 es van fer noves ampliacions: el Pati dels Tarongers, la Cambra Daurada, el campanar i la façana, construïda a partir de 1597 i inspirada en el Palau Farnese de Roma.   

El Palau de la Generalitat no va patir grans canvis fins al segle XX, quan es van obrir noves dependències i es van encarregar diverses pintures i escultures a artistes de renom, com Joaquim Torres Garcia o Antoni Tàpies, una de les obres del qual presideix la sala de reunions del govern.

El palau de la seu de l’Ajuntament, situat a l’extrem sud, també es va construir al llarg de diversos segles. Els seus orígens es remunten a la segona meitat del segle XIV, quan el Consell de Cent, l’òrgan de govern de la ciutat fundat per Jaume I el 1274, va encarregar les obres a l’arquitecte Pere Llobet. L’edifici incloïa l’imponent Saló de Cent, on es reunia el Consell, i un pati gòtic, datat del 1391. Al segle XVI se li van fer les primeres modificacions, com una llotja de 1559, però la gran modificació es va produir amb la construcció de la façana neoclàssica, que es va acabar el 1847 i va alterar per sempre la idea original, doncs a partir d’aleshores l’accés es va fer per la plaça Sant Jaume. Al llarg del temps, la Casa de la Ciutat ha crescut amb un Saló de Cròniques, amb dibuixos de Josep Lluís Sert; una escala d’honor, que puja des del vestíbul de la plaça fins a la geleria gòtica; l’anomenada “escala negra” interior; i el Saló de la Reina Regent (1860), on se celebren els plens de l’Ajuntament.

Com arribar a la plaça Sant Jaume?

La parada Barri Gòtic de la Ruta Vermella del Barcelona Bus Turístic és un bon punt de partida per explorar el barri. Si seguiu per via Laietana i gireu pel carrer Jaume I, arribareu a la plaça.

Per als més curiosos

• Sabies que: Al carrer del Bisbe hi ha un pont que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges, residència oficial del President de la Generalitat. És un dels elements més fotografiats pels visitants, molts dels quals desconeixen que és en realitat una invenció neogòtica de 1928.
• Consell del barceloní: El Palau de la Generalitat es pot veure el 2n i 4rt cap de setmana de cada mes en una visita guiada gratuïta que s’ha de demanar online a través del web. L’Ajuntament és obert els diumenges de 10 a 14h. A més, també fan diverses jornades de portes obertes en dates assenyalades.
• Imprescindible per: Trepitjar el veritable centre de Barcelona, on es trobava el fòrum romà.