Plaça Reial
Porticada, elegant i bulliciosa
De Les Rambles surt una de les poques places porticades de la ciutat, que conserva l’elegància i el bullici del segle XIX. Es tracta de la plaça Reial, solar que havia estat un gran convent i que es va reconvertir en un espai obert, envoltat d’edificis porticats i amb fanals dissenyats per Antoni Gaudí.
Barcelona Bus Turístic, a l’app Hola Barcelona
La teva app per visitar la ciutat amb el Barcelona Bus Turístic: rutes, parades i llocs més emblemàtics. També hi portaràs els teus bitllets còmodament!
Per què visitar la Plaça Reial?
La Plaça va ser construïda a mitjans del segle XIX, en un gran solar que havia quedat buit després de les desamortitzacions de 1835, que van fer desaparèixer el convent caputxí de Santa Madrona. Entre les possibilitats que es van considerar per al solar, va prendre força la de construir un teatre, però amb la inauguració del Gran Teatre del Liceu el 1847, es va desestimar aquesta idea i es va encarregar a l’arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajó la construcció d’una plaça.
Molina i Casamajó va concebre una plaça luxosa amb la fi d’enaltir la monarquia i més concretament el rei Ferran VII, per això el nom de Plaça Reial. El rei havia de quedar immortalitzat al centre de la plaça en una estàtua eqüestre, però finalment aquest espai el van ocupar les Tres Gràcies, una font de ferro projectada per Antoni Rovira i Trias, arquitecte dels mercats de Sant Antoni, la Concepció i Hostafrancs, entre d’altres.
Els fanals de la plaça, amb braços a diferents altures com si es tractés de les branques d'un arbre, són obra d’un jove Antoni Gaudí i formen part d’un projecte que li va encarregar l'Ajuntament de Barcelona per instal·lar fanals de llum de gas a tota la ciutat. D'aquest ambiciós encàrrec només es van realitzar els dos fanals de la plaça Real i els tres del Pla de Palau. Tenen un peu de marbre de color fosc i la part central de la columna està coronada per dues serps enroscades en una vara i un casc alat, símbols de Mercuri, divinitat protectora del comerç, activitat molt característica de la ciutat. A més, a la columna es pot veure l'escut de Barcelona.
Al voltant de la plaça es poden contemplar edificis uniformes, porticats, decorats amb motius de terra cuita, bustos de navegants i d'exploradors americans i escuts aguantats per infants indis. Entre els anys 1982-84, la plaça va ser remodelada pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà, es va suprimir la circulació de vehicles i es van plantar les palmeres que l’envolten.
Com arribar a la Plaça Reial?
Des de la parada del Monument a Colom de la Ruta Vermella del Barcelona Bus Turístic arribareu fàcilment a la Plaça Reial si pugeu per La Rambla i gireu a la dreta pel carrer Colom.
Per als més curiosos
- Sabies que: Fins al 1991, a la Plaça Reial hi havia l’anomenat “Museu Pedagògic de Ciències Naturals”, una botiga de taxidèrmia fundada el 1909 pel naturalista i taxidermista Lluís Soler i Pujol. Entre els seus clients hi havia Salvador Dalí, que una vegada va demanar que li dissequessin 100.000 formigues. El taxidermista, és clar, li va dir que no, però no pas perquè no es pogués fer, sinó perquè eren massa exemplars!
- Consell del barceloní: Al carrer del Vidre, que va des de la plaça Reial al carrer Ferran, es conserva encara un establiment del segle XIX, l’Herboristeria del Rei, la més antiga de Catalunya, que apareix a la pel·lícula "El Perfum". Enmig de l’herbolari hi ha una font on temps enrere es mantenien les sangoneres que s'utilitzaven per fer sagnies. A més, la columna de marbre del centre del fons està rematada per un bust de Linné, metge i botànic suec del segle XVIII.
- Imprescindible per: Experimentar la vida nocturna del centre de Barcelona, ja que la plaça està envoltada de bars, restaurants i discoteques.
